Jornada de reflexió sobre el Parc de Glòries des de la perspectiva feminista

glories

Amb motiu del disseny del nou Parc de la Plaça de les Glòries, el divendres 13 de gener de 2017 es va duu a terme una jornada de reflexió sobre la perspectiva de gènere en la planificació i potencials usos d’aquest espai urbà.
La convocatòria va ser oberta al veïnat del Clot-Camp de l’Arpa i van assistir veïnes, majoritàriament dones, representants d’entitats del barri i també, d’altres a títol individual mobilitzats/es per la perspectiva de gènere en la planificació urbana.

La jornada es va efectuar a les instal·lacions de l’Associació de veïns i veïnes del Clot-Camp de l’Arpa i va ser coordinada per representants de la Taula d’Urbanisme de Barcelona i representants de l’associació de veïns/es, aquests últims va presentar l’estat actual del projecte.

Seguidament es sintetitza el desenvolupament de la jornada seguint els ítems:
1. Tema i pregunta per a l’orientació del debat.
2. Justificació de la incorporació de la mirada de gènere
3. Punts emergents del debat
4. Reflexions finals

1. Tema i pregunta per a l’orientació del debat.

Tema: la perspectiva de gènere com una mirada inclusiva a l’urbanisme.
Pregunta per el debat: Per què és necessari treballar des de la perspectiva de gènere i, sobretot, a partir de la mirada de la dona?

2. Justificació de la incorporació de la mirada de gènere

– El plantejament del model de ciutat sovint deixa de banda la centralitat dels espais de convivència, dels usos del temps i els sabers de les persones a la vida quotidiana.
– Les ciutats són grans màquines simbòliques que reflecteixen les relacions de poder. Regulen fluxos, estableixen jerarquies i prioritats i afavoreixen uns valors sobre uns altres.
– Visibilitzar la vida quotidiana és clau, donada la subordinació del temps, de les tasques, dels valors i prestigis, i dels col·lectius protagonistes.
– Entendre la ciutat com un espai públic total facilita pensar-la com un instrument de distribució social, autoestima col·lectiva i cohesió comunitària.
– Les dones són les principals usuàries de l’espai públic i tenen una visió global del seu ús ja que són les responsables primordials del treball de cura de les persones i del treball domèstic de la llar. La repartició de tasques encara no és un fet basat en la igualtat de gènere, segons dades oficials, les dones continuen sent les responsables de la seva realització.
– Les dones realitzen un major nombre de trajectes barri/ciutat, és habitual que combinen el seu desplaçament per ocupar-se de diverses activitats, com ara: comprar, portar i/o buscar els nens de l’escola, anar i tornar al seu lloc de treball (ocupació), gestionar i fer les visites mèdiques dels seus familiars, etc. Per tant, si dibuixem els trajectes de les dones es veurà que són molt diversos i que inclouen el trànsit per molts punts/calles del barri.
– La construcció de la ciutat està condicionada per el gènere. Sovint, s’omet l’experiència de les dones i s’afavoreix la de l’usuari home. Segons la literatura sobre el tema, l’espai de la ciutat està pensat per a un tipus exclusiu: home, de 40 anys, classe mitjana-alta, treballador, econòmicament estable, que es mobilitza en cotxe repetint un trajecte prioritari, entre la llar i la feina.
– La necessitat de seguretat a l’espai urbà no és la mateixa entre un home i una dona, el perill de patir agressions físiques és una de les raons per les quals es decideix caminar o no per un carrer i/o plaça. Les persones que sofreixen aquestes agressions són majoritàriament dones i del col·lectiu LGBT, per tant, són les persones que des de la seva experiència saben analitzar un espai si és segur o no, detectant els “punts negres” de l’espai públic.
– A més de les dones, en la construcció de l’espai de la ciutat, tampoc no es té en compte la diversitat de persones que circula quotidianament pels carrers, per fer assolir la fita d’un urbanisme inclusiu la mirada ha d’abastar a la totalitat de persones que formem part de la vida de la ciutat.
– Construir amb perspectiva de gènere permet detectar la diversitat entre les persones que viuen al barri, tenint en compte les diferents etapes de la vida (edat), la situació socioeconòmica, la identitat de gènere, la procedència, els costums, la mobilitat, l’estat de salut, etc. D’aquesta manera es més viable garantir un disseny inclusiu i el dret a la ciutat.

3. Punts emergents del debat

3.1.Espais insegurs
– Il·luminació: quin tipus i com estarà situada?
– Visibilitat: elements del verd públic podria actuar com a efecte barrera
– Entrada al metros: podria tenir més visibilitat.
– Perspectiva oberta: que es vegi el camí i el seu final/sortida.
– No sentir-se soles dins d’un espai tan gran.

3.2.Usuaris/es
– Espai fonamental per a les dones, sobretot àvies i cuidadores.
– Serà utilitzat per nens i nenes de totes les edats.
– Els usos dels joves no semblen prou contemplats.
– Sembla un “parc fashion” per a quin tipus d’usuaris/as està pensat?
– Els gossos necessiten espais per córrer hi ha molta diferència en quant a dimensions
entre els dos espais destinats a ells. Podria ser suficient amb un sol espai.
– S’ha de pensar com establir “normes” de convivència entre totes les persones usuàries del parc.

3.3. Mobiliari
– Els bancs i cadires han de ser còmodes per a totes les edats, contemplant els tipus de material, disseny i disposició a l’espai.
– Controlar que la disposició dels banc permetin la interacció entre les persones.
– Pensar en pèrgoles i elements que facin ombra per fer us de ‘la gran clariana’ del parc en cada època de l’any.

3.4. Accessibilitat
– Entrada al metro: és indispensable un ascensor que permeti fer accessible el parc per persones amb limitacions de la mobilitat (gent gran, mares i pares amb cotxets de nens…).
– Fonts d’aigua accessibles per a tothom (especialment per persones amb mobilitat reduïda)
– Graderies del Rec Comtal, potser les grades són massa altes.
– Camins i mobilitat al parc. Els espais intersticials (ponts, cruïlles, vorades) entre els diferents nodes del parc seran totalment accessibles?

3.5. Equipaments
– Pensar en usos i espais per a la relació, i no solament dissenyats per a activitats preestablertes i/o consum d’activitats d’oci.
– Equipaments intergeneracionals, polifuncionals, com una oportunitat de treball integrador.
– Falta un espai de ludoteca al barri, es podria instal·lar a “la casa del parc”, donant espai a jocs simbòlics. Procurar que l’espai sigui ample i diàfan.
– Recuperar la memòria històrica de les dones a la Fàbrica de Paraigües.
– Obrir un procés “exprés” de participació per a que els veïns/es de totes les edats (infants, gent gran, joves i adults) decideixen l’ús dels equipaments per fer previsions a curt i llarg termini.
– Definir l’ús dels espais esportius perquè solen estar adreçats a esports masculinitzats (futbol, basquet…) i ja n’hi ha molts al barri. Avaluar la seva necessitat. Contemplar la realització d’altres activitats esportives com ioga, tai-xi, estiraments, pilates, zumba, balls, que poden ser més inclusius des de la perspectiva de gènere.
– Contemplar si el Rec Comtal podria plantejar-se com un espai d’aigua per fer servir com piscina i/o zona de jocs d’aigua (hi ha mot poques piscines publiques obertes a la ciutat i algun espai del Parc podria aprofitar-se per aquest ús).

3.6. Disseny dels espais
– Pensar en espais per entrenar i fomentar la imaginació i que siguin més oberts.
– El parc infantil com un espai de relació.
– Al parc infantil, utilitzar materials neutres i naturals.
– Tenir espais que siguin “esponjosos”, espais els usos dels quals no estiguin tots preestablerts, per promoure la relació i l’ús inconscient dels espais.
– Camins verds dins del parc que siguin segurs per les usuàries i que permetin, alhora, l’exploració i la definició espontània de l’ús i fruïció de l’espai.
– Es necessiten lavabos en diferents punts del Parc, nets, amb espai per el canvi de nadons i accessibles.
– Definir la ubicació de les guinguetes, per què estan totes en la banda ponent del parc?

4. Reflexions finals

– S’ha de posar atenció sobre la importància de poder-se apropiar d’aquest parc tan gran.
– No precintar els espais, donant-los una funció establerta, sinó donar la possibilitat d’apropiació. Els espais han de tenir l’oportunitat de ser redissenyats pels usuaris, no han de estar tan definits d’entrada.
– Recuperar la memòria històrica del Rec Comtal per a què estigui carregat de significats dins del sistema del parc i pugui promoure espais de reflexió i relació.
– Memorial de referència als itineraris o camins que és puguin utilitzar per moure’s. A mes de senyalitzar-ho com a ruta podrien portar noms de dones.
– Seria interessant que l’Ajuntament promogui l’organització d’una taula de treball i/o una jornada ciutadana, que s’ocupés de l’anàlisi i/o formalització dels espais del Parc dels Glòries des de la perspectiva de gènere, garantint la inclusió de totes les persones que gaudiran del parc.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s