AGRAÏMENTS

Voldria traslladar-vos l’agraïment de la FAVB per la vostra magnífica i emotiva actuació al Fòrum de Dones.

Tal com vaig esmentar, per a moltes de nosaltres, les veus d’una coral veïnal de Poblenou ens porten el record d’en Manel Andreu.

Gràcies de nou per la vostra sonoritat… i la vostra sororitat.

Una abraçada forta a totes.
Sylviane – vocal dones de la FAVB –

Les dones de Barcelona creen un espai actiu per promoure la igualtat als barris

En els propers dies es podrà consultar de manera detallada les conclusions del Fòrum Veïnal de Dones de Barcelona

El 5 i 6 de maig el Centre Cultural Teresa Pàmies de l’Eixample ha acollit el Fòrum Veïnal de Dones de Barcelona que, sota el lema “els barris amb ulls de dona”, ha comptat amb la presència d’un centenar de veïnes i representants de diverses entitats i institucions.

Organitzat per la Favb, en col·laboració amb una desena d’entitats ciutadanes, la trobada s’ha desenvolupat a l’entorn de quatre grans eixos temàtics, relacionats amb la cura del cos, del barri i de la ciutat, i sobre l’economia de la vida.

L’objectiu principal del fòrum ha estat donar impuls a una xarxa de treball activa i transversal en què el moviment veïnal i d’altres moviments socials puguin treballar plegats per avançar en la lluita per la igualtat de gènere, contra les violències sexistes o la feminització de la pobresa. Així com promoure un espai de reflexió permanent, en clau femenina, als barris i a la ciutat.

Tot inspirant-se en la interessant aportació històrica de les vocalies de dones dels anys 70, el fòrum pretén estimular el pes de la perspectiva femenina en el treball de les entitats veïnals federades i a la pròpia Favb, a la vegada que conèixer, compartir i donar aixopluc a les moltes iniciatives que les dones estan portant a terme a la nostra ciutat.

La trobada ha acabat amb un record emocionat de l’escriptora i lliutadora Teresa Pàmies, que dóna nom a l’espai cultural que ha acollit el fòrum (les veïnes de l’Eixample ha recordat la reivindicació perquè sigue tot el centre cívic el que porti el seu nom).

Telèfons de contacte:
Sylviane Dahan: 646 636 767
Ana Menéndez: 628 916 110

Per unes residències assistides per a gent gran on es pugui viure dignament

residencia

La vocalia de Sanitat de la Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona (Favb) impulsa un manifest per reclamar unes residències assistides per a gent gran on es pugui viure dignament. La iniciativa busca recollir el màxim de suports possibles per exigir al Consorci de Serveis Socials de Barcelona, integrat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, que vetlli per la qualitat d’aquests centres.

La majoria d’aquestes residències estan gestionades per empreses privades amb ànim de lucre que veuen l’atenció a la gent gran com un negoci en dretiment de l’atenció i el benestar de les persones. És per això que des de la Favb es reclama que siguin de gestió pública, que s’augmentin els recursos per garantir una atenció de qualitat i uns bons programes de rehabilitació, i que s’elabori un pla general participatiu que defineixi les necessitats d’aquest col·lectiu tan vulnerable.

Manifest:

Al Parlament de Catalunya
Al Govern de la Generalitat

A la ciutat de Barcelona hi ha un total de 193 residències assistides per a gent gran on hi viuen 11.288 persones segons dades de 2017 que, per diferents motius, no poden fer-ho a casa seva. Encara que uns quants d’aquests centres consten com a públics, la majoria són gestionats per empreses privades amb ànim de lucre. A algunes d’aquestes empreses se les coneix per activitats com per exemple la construcció i no per tasques assistencials, i el primer que han fet després de guanyar el concurs ha estat acomiadar personal. L’ens que controla i supervisa aquests centres és el Consorci de Serveis Socials de Barcelona, integrat per la Generalitat i l’Ajuntament. A la pràctica, la majoria d’empreses apliquen polítiques empresarials on es prioritzen els beneficis econòmics en detriment de la qualitat i el benestar de les persones. Són nombroses les queixes de familiars i residents per manca de personal, baixa qualitat del menjar i minsos programes de rehabilitació. Els/les signants exigim:

· Augment dels recursos destinats a les residències de gent gran i que aquests vagin destinats a l’assistència, no als beneficis de les empreses.
· Gestió pública dels centres amb control públic de la gestió.
· Mecanismes democràtics de participació de familiars, veïns i veïnes en el funcionament dels centres.
· Elaboració d’un pla general, amb participació de la població, que estudiï i defineixi les necessitats de la gent gran perquè aquest col·lectiu pugui viure dignament

Per firmar el manifest, cliqueu aquí

Presentació del llibre “Trenes tallades. Records d’una nena de Rússia” de la Roser Rosés

El dimarts 18 d’abril, a les 18 h, conjuntament amb Ballets de Catalunya, organitzem la presentació del llibre “Trenes tallades. Records d’una nena de Rússia” de la Roser Rosés (veïna del barri, de 90 anys i molt lúcida). Us n’envio dues línies, crec que us pot interessar especialment als instituts. Si us sembla bé, us en duré algun cartell aquesta tarda. L’entrada és gratuïta.

Un relat corprenedor de la Guerra Civil, el de l’exili de la Roser Rosés, que l’any 1938, amb 12 anys, va ser enviada pels seus pares a l’URSS.  Una història lúcida, tendra i intensa d’una infantesa i adolescència marcades per les guerres que ha tardat molts anys a poder ser explicada i que d’alguna manera enllaça amb temes d’actualitat com la memòria històrica i la crisi dels refugiats a Europa.

 

Centre Cívic Casa Golferichs
Gran Via de les Corts Catalanes, 491
08015 Barcelona
93 323 77 90

Barcelona elaborará un manual sobre planeamiento urbanístico con perspectiva de género

Dona-sola-per-carrer_EDIIMA20151124_0066_21

Una mujer camina sola en una calle de Barcelona SANDRA LÁZARO

Yeray S. Iborra ‘ElDiario.es

El  urbanismo con perspectiva de género es clave para desarrollar un espacio urbano no discriminatorio y seguro. Así lo entiende el Ayuntamiento de Barcelona, que ha presentado este lunes una medida de Gobierno para “combatir las desigualdades desde el urbanismo”. El paquete de propuestas se debatirá en la comisión de Ecología, Urbanismo y Movilidad de este miércoles.

Hacer las aceras más anchas, cambiar la luminaria o mejorar los espacios que quedan arrinconados. Estas serán algunas de las acciones que el consistorio revisará para mejorar la convivencia en la ciudad. Además, todos los técnicos del Ayuntamiento dispondrán este año de un manual sobre el planeamiento urbanístico con perspectiva de género que deberán aplicar en sus informes. Dichos técnicos pasarán por una formación sobre diversidad y género.

También se realizarán las ya anunciadas marchas exploratorias, un análisis a pie de calle –y con vecinas del lugar– para detectar los puntos negros de los barrios a nivel de seguridad o de barreras arquitectónicas.

El consistorio pretende incorporar la perspectiva de género en casos como el de la Meridiana, una de las últimas autopistas urbanas de la ciudad, o el de la transformación de Glòries. “Hay que conectar los barrios, hay que conectar la vida”, ha destacado la teniente de alcaldía de Ecología y Urbanismo, Janet Sanz, que se ha felicitado, a su vez, por el buen entendimiento con grupos como ERC o la CUP sobre las propuestas presentadas este lunes.

Sanz también ha recordado que la voluntad del Gobierno en la materia ya quedó plasmada en el paquete de medidas específicas sobre género incorporadas en el Pla de Barris.

Misma ciudad, diferente experiencia según el género

“Hombres y mujeres no vivimos la ciudad de la misma forma, por lo que hay que hacer políticas que nos equiparen. Por poner un ejemplo: las mujeres tenemos un rol, centrado en la cura, que hace que nos movamos y tengamos horarios diferentes”, ha dicho Laura Pérez, que también ha apuntado que las mujeres utilizan más los equipamientos municipales y son más usuarias del transporte público.

La regidora de Feminismos y LGTBI ha explicado que incorporar la perspectiva de género a la ciudad es una tarea que ha conllevado “meses de reflexión”, como ya apuntaba meses atrás en una  entrevista en Catalunya Plural. “¿Por qué incluir la perspectiva de género en el urbanismo? El urbanismo, por el impacto vecinal que tiene, necesita medidas específicas: ofrece muchas posibilidades con poca inversión para hacer una ciudad justa y sin barreras”.

El cos de les dones, territori expropiat

image(2)

Enllaç original aquí.

M. Carme Catalán

Quan la Secretaria de la Dona de COOO i el Moviment Feminista hem lluitat pel dret al propi cos, ho hem fet principalment des de la reivindicació dels drets sexuals i reproductius, drets que han estat i estan limitats o anul·lats en molts llocs del  món, en els que els avenços sempre han estat fràgils i on hem patit retrocessos; Victoria Sau ens parla de l’expropiació de la maternitat. Segons ella la maternitat no existeix en un sentit sociocultural ja que el patriarcat ha exclòs a les dones de la mateixa;  tot i així la lluita per l’apropiació del nostre cos va molt més enllà donat què el domini del patriarcat s’ estén a tots els altres àmbits del nostre cos: la manera de vestir, caminar, fer activitats laborals, esportives, tenir cura del mateix cos; tot està normativitzat segons el models de gènere dominants en un lloc o en un moment històric determinat. El fet de poder estar sotmeses a  la violència patriarcal ens determina la salut i la vida. El patriarcat unit al model neoliberal dominant imposa uns models en els quals el profit econòmic és un dels seus principals objectius.

Un dels principals camps de discriminació i de lluita és el que té a veure amb la nostra salut i l’atenció sanitària, les desigualtat de gènere en la salut i la malaltia en totes les seves vessants. Els homes moren abans i les dones viuen més anys, però tenen menys salut: pateixen biaixos en la salut a causa de les condicions de treball i de vida; a més, la recerca mèdica es fa com si el cos d’homes i dones no tingués ni sexe ni gènere. L’atenció sanitària oblida i estigmatitza molts dels problemes de les persones, perquè tampoc no té presents les condicions psicològiques, biològiques i socials i, específicament, les condicions de discriminació laboral i social de les dones. L’estat de salut de les persones no depèn només de les intervencions sanitàries.

La salut està fortament influïda per l’entorn i les condicions de vida de la ciutadania, resultat no només de decisions individuals, sinó també de condicionants socials, culturals, econòmics o mediambientals. Les dones acostumen a estar en una situació d’oblit per la seva condició de dones, a la qual s’afegeixen altres condicionants, com la classe social, l’edat, l’ètnia, la discapacitat, l’opció sexual… Totes aquestes reflexions i propostes de canvi, ja les estem fent des fa anys i reflectim en els diversos informes que realitzem pel 28 de maig, Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones. En aquest sentit, cal recordar que dels factors que determinen l’estat de salut de les poblacions, la biologia humana suposa un 27%; els sistemes de salut, un 11%, i el percentatge restant es distribueix entre els estils de vida (43%) i l’entorn (19%).

Sense negar la importància que ha tingut l’evolució tecnològica i els avenços en el camp mèdic, no és menys cert que els grans canvis en salut produïts en els últims anys al nostre país ho han estat a causa de factors relacionats amb la qualitat de vida de les persones. Qualsevol retallada  en factors què influeixen de forma important en la salut de les poblacions repercutirà de forma global en la salut. Aquesta crisi econòmica capitalista i patriarcal, que ja fa 8 anys que dura i que a Europa ha estat especialment forta sobretot als països del sud; i les polítiques que l’han acompanyat han sumit en la pobresa la majoria de persones i especialment les dones, i els han fet perdre molts drets, entre ells el de la salut. Els serveis públics, que havien d’intentar pal·liar aquestes desigualats, no ho han fet i s’han retallat, o se n’han anul·lat alguns drets,  com el dret universal a l’assistència sanitària, que malgrat les manifestacions de l’actual Conseller encara no s’han recuperat completament.

Ara veiem com s’agreuja la descomposició social a tot Europa i com es cerquen excuses per frenar les classes treballadores i no atacar les veritables causes polítiques d’aquesta. L’anomenada crisi dels refugiats és una de les més sagnants. Les dones, juntament amb les persones joves i la població emigrant, la que viu o ha de fugir de les guerres, són els grans perjudicats.

En l’informe del 28 de maig del 2016 “Salut per a totes. Prou desigualtats” exposàvem  que en l’actual context econòmic, cap a una suposada recuperació pel camí del mateix sistema, té un impacte diferent per a les dones que per als homes. Es perpetua la discriminació i la precarietat laboral i afecta a la salut de les persones. En el cas de  la salut laboral, moltes vegades les diferències de gènere en la malaltia professional s’originen ja en la segregació horitzontal i vertical d’activitats i professions, però també com a resultat de la divisió sexual de l’ocupació i, malauradament, de la precarització del treball de dones.

Els pressupostos que es dediquen a les polítiques públiques d’igualtat cada vegada són menors i insuficients; els de l’Institut Català de les Dones han disminuït un 36.9% del 2008 al 2015. Hi ha altres aspectes com la violència masclista que tenen unes dimensions alarmants en tots els àmbits, especialment en el cas dels assassinats i això també ho podem relacionar amb la disminució de polítiques de prevenció i atenció precoç tant el l’àmbit escolar com en el conjunt de les administracions. En l’àmbit laboral hi ha dificultats per fer visible l’assetjament sexual i per raó de sexe.

Les polítiques d’austeritat han afectat molt els recursos destinats a l’assistència sanitària, disminuint els i les diferents professionals contractats (arribant a eliminar-se en alguns casos com les professionals de la mediació sociocultural), augmenten les llistes d’espera, disminuint el temps d’atenció, entre altres conseqüències, i això ha tingut també un reflex en molts altres aspectes on la forma de pal·liar els problemes de salut que no eren atesos en temps suficient era incrementant la despesa de fàrmacs com els que actuen sobre el dolor o tots els aspectes psicològics com l’ansietat i la depressió. Per tant, les grans companyes farmacèutiques han continuat lucrant-se del nostre cos.

No s’ha desenvolupat completament la Llei de salut sexual i reproductiva i la interrupció voluntària de l’embaràs, fent que els centres de la Xarxa Hospitalaria d’Utilització Publica no assumeixin completament les seves responsabilitats, sense contar que la modificació que va realitzar el govern del Partit Popular envers les dones joves pot afectar greument els casos de les dones més vulnerables.

Altres aspectes com els que tenen a veure amb el respecte als processos naturals del cos de les dones, com l’embaràs, part, lactància i menopausa han continuat ignorant les nostres demandes de millorar el respecte i l’autonomia de la dona; i continuem tenint altes taxes d’intervencions, molt per sobre del que recomana la OMS com les de les cesàries.

Davant de l’alt increment del càncer de pit, no es realitzen polítiques preventives i no hi ha hagut actuacions decidides per millorar el medi ambient: un exemple clar és la necessitat  d’ eliminació de productes com els plaguicides que arriben a través dels  aliments, que actuen com a disruptors endocrins i que ja fa molts anys que s’està intentant que es regulin.

Existeixen moltes dones afectades per fibromiàlgia o fatiga crònica i/o sensibilitat química múltiple, amb molta relació amb l’exposició de contaminants ambientals (es coneix poc d’aquesta malaltia i hi ha una altra incomprensió social mèdica i administrativa). Es donen graus d’incapacitació no reconeguts per les administracions sanitàries ni laborals.

Quines haurien de ser les actuacions efectives del Departament de Salut? I dels Ajuntaments, que malgrat les poques competències directes en sanitat són responsables de la salut dels ciutadans i poden dir i fer molt per revertit aquestes situacions? Hi ha alguns Plans de salut en els que s’apunta un canvi de tendència però això serà real o quedarà en el calaix de les bones intencions.

28 de març, trobada d’intercanvi d’experiències sobre l’aplicació del Conveni d’Istabul

image(1)

Des de la Plataforma unitària contra les violències de gènere organitzem aquesta acció en el marc del projecte “Participació activa dels moviments de dones i teixit associatiu en les decisions dels organismes internacionals per aconseguir els drets reals de les dones”, a través del qual volem contribuir a l’enfortiment de les capacitats de les organitzacions socials catalanes per poder pal·liar les mancances a l’hora de fer incidència.

En aquesta jornada, volem donar a conèixer l’instrument del Conveni d’Istambul com a eina d’incidència en la lluita pels drets de les dones, i com entitats que treballeu en la lluita per l’eradicació de la violència masclista, creiem que us pot ser d’utilitat.

Us animem a participar i us esperem a la TROBADA D’INTERCANVI D’EXPERIÈNCIES SOBRE L’APLICACIÓ DEL CONVENI D’ISTANBUL:

EL CONVENI D’ISTANBUL COM EINA PER LA LLUITA DELS DRETS DE LES DONES

28 de març a les 18h

El Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència vers les dones i la violència domèstica, vigent des del 1 d’agost de 2014, signat i ratificat per l’Estat espanyol: com s’està implantant? Quines responsabilitats hi ha? Com es fa front a les disfuncions sobre el seu mandat, que ens trobem en l’atenció a les dones?

La societat civil podem participar en el seguiment de la seva aplicació a través d’informes ombra, previstos en el Conveni. SOM-HI!

Consulteu al document adjunt el programa detallat de l’acte.

Lloc: “La Cuina”, Espai Francesca Bonnemaison. Carrer Sant Pere Més Baix, 7 de Barcelona (Metro Urquinaona L1 i L4 – autobusos V15, V17 i 45)

Cal inscripció prèvia, omplint aquest formulari

Organitza: Plataforma unitària contra les violències de gènere