Com arribar

Centre Cultural Teresa Pàmies

Adreça

Carrer Compte Urgell, número 145

Transports

Metro: Hospital Clínic (Línia 5); Entença (Línia 5)
Bus: 41, 54, 66, H8

Qui és Teresa Pàmies?

Teresa Pàmies va néixer el 1919 a Balaguer en una família d’ideologia comunista. Anava per a modista quan va esclatar la Guerra Civil. Llavors, aquella vida més o menys previsible es va convertir en una biografia plena compromís i literatura. El context la va portar a militar al Partit Socialista amb tan sols setze anys. Aviat, Teresa Pàmies es convertiria en un referent polític per a molts catalans.

L’any 1939, a les acaballes de la Guerra Civil, es va exiliar a França amb el seu pare. Després, va viatjar a la República Dominicana, a Cuba i finalment a Mèxic, on va començar a estudiar Periodisme. El 1947 va tornar a Europa i es va instal·lar a Praga, on va exercir de periodista com a directora de les emissions en castellà i català de Ràdio Praga. Des de l’estranger escrivia per a revistes com «Serra d’Or» i «Oriflama».

A principis dels setanta va tornar a Catalunya, on es va dedicar plenament a la literatura. El seu primer èxit va ser «‘Testament a Praga», escrit en col·laboració amb el seu pare, i que va guanyar el Premi Josep Pla. De les seves obres destaquen les que tenen un significat polític, com «Va ploure tot el dia» i «Quan érem capitans», del 1974, o «Memòria del morts», finalista del premi de novel·la Ramon Llull l’any 1981. Entre les seves novel·les sobresurten «La primavera de l’àvia», del 1989, i «La filla del gudari», del 1998. Pàmies també va col·laborar en diverses publicacions periòdiques com l'»Avui», «El Temps» o «Serra d’Or». En la majoria d’obres hi havia un rerefons autobiogràfic, que en alguns casos reflectia la relació amb el seu marit, Gregorio López Raimundo, dirigent clandestí del PSUC a Barcelona durant molts anys.

El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2001, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes -va ser la segona dona distingida amb aquest premi després de Mercè Rodoreda-. La seva obra és un testimoniatge subjectiu, directe i compromès que recull les vivències personals, unes experiències que també formen part de la història col·lectiva. És aquest precisament el valor de l’obra de Teresa Pàmies.

Entre les seves facetes també destaca la radiofònica, va col·laborar-hi durant 22 anys. Se la recorda pel seu pas pel programa «Geografia Humana», de Catalunya Ràdio, de Maite Sadurní. Abans ho havia fet al Matí de Josep Cuní o al Suplement amb Xavier Solà.

«A vós, pare, si mai us fan un homenatge a Balaguer, no serà amb placa a la porta d’un hotel, sinó a les muralles de la presó, on tantes vegades fóreu tancat per haver gosat demanar la terra per al qui la treballa, la nacionalització de les propietats de monges i capellans, la separació de l’Església de l’Estat, l’escola laica i gratuïta, l’emancipació de la dona, la recuperació de les prostitutes, l’amor lliure i tantes barbaritats per vós somiades. I si calia escriure un epitafi, podria dir: –Aquí reposen les despulles d’un gran somiatruites–» Teresa Pàmies: «Testament a Praga» (1971)

Video resum